في تلك اللحظة حطت بعوضة كبيرة علا جبين القاضي, و إدا بالعجوز شاهرة عصاها و بدون تردد ضربته بقرة, فقتلت البعوضة و القاضي معاً.
Darija
Català
En aquell moment un mosquit molt gros es va aturar al front del cadi. Sense pensar-s'ho gens, la vella va agafar el bastó i va picar amb força fins que va matar tant el mosquit com el jutge.
قال لها القاضي بأنه سيدرس القضية. وأن تعود في سباح اليوم التالي. حضرت العجوز في اليوم التالي في الوقت المحدد و سلمها القاضي عصا غليظة قائلا لها: ـ عندما تزين أي بعوضة فلك الحق في قتلها. ـ ألا يهم أينما كانت سيدي القاضي؟ سألت العجو.ز
Català
El jutge li va dir que estudiaria el cas i li va demanar que tornés l'endemà al matí. La vella va acudir puntualment, i el cadi li va entregar una estaca molt grossa i li va dir: - Si veus qualsevol mosquit tens tot el dret de matar-lo. - Tant li fa on sigui, senyor jutge? -va preguntar ella. -És clar que sí -va dir ell.
و ضعت العجوز في مكان قريب وخرجت تبحث عن ولدها, منادية: تعال يا أحمد, عندي لك مفاجأة سارة! و عندما دخلا إلى الخيمة أخذتهما الدهشة عندما وجدا الكأس مملؤاً بالبعوض. أخدت العجوز تبكي بدون عزاء و قررت الدهاب بسرعة القاضي لمطالبته معاقبة البعوض
Darija
Català
Va deixar la llet prop de la khaima i va anar corrents a buscar el seu fill. El va cridar: "Ahmed, vine, que tinc una sorpresa per a tu!". Van entrar a la khaima i... quina sorpresa més terrible! El vas era ple de mosquits.Va començar a plorar desconsoladament i va decidir anar de seguida a parlar a amb el cadi per demanar-li un càstig contra aquells insectes.
يحكى أنه في مكان بعيد، كانت تعيش عجوز مع إبنها. كانا فقيرين لدرجة أنهم لم يكن لديهم ما يأكلانه. وفي يوم من الأيام، وبينما كانت العجوز تنظف خيمتها، عثرت على عشرين درهم من الفضة. فسألت نفسها ماذا يمكنها أن تشتري بهدذا الثروة...، وبما أنها كانت شديدة الجوع و ليس لها أسنان لتمضغ بها اللحم, قررت شراء حليبا المعز
Darija
كان يَا مَكان وَاحِد شَرْفَا الْي كْانْت كا تْعْيش مْع وْلَدْه. كَانُو موسَكْن و ما كانْشِ عْنْدْوم حْتّا ما يَكْلْو والَكين فْوَاحِد ألنَّهَارمْلّي كانْت كْت شْطّب خيمتها، جبّرت عْشْرْن دْرْهْمْ. سْكْسَت راسْها:"شْنّي نْقْدْرو نْعامْلو بْهاد فْلوس؟ وحيت هِىَ فِها جوع بْزّاف و ما عَنْدْهَ شي سْنان باش تْقْطْعْ / تْمْضَغ الحَمْ, قْرْرْت تْشْري الحْليب دْلْمْعْزْه
Català
Conten que hi havia una vegada, en un lloc molt llunyà, una vella que vivia amb el seu fill. Eren molt pobres i no tenien res per menjar. Però un dia, mentre estava escombrant la seva tenda, va trobar vint dirhams. Es va preguntar a si mateixa: "Què podria comprar amb aquests cèntims?" I com que tenia molta gana i no tenia dents per mastegar la carn, va decidir comprar llet de cabra.
No vamos a África animados de un espíritu de conquista, no. El Dios de nuestros ejércitos bendecirá nuestras armas, y el valor de nuestro ejército y de nuestra armada harán ver a los marroquíes que no se insulta impunemente a la nación española, y que iremos a sus hogares, si es preciso, a buscar la satisfacción. [...] No nos lleva un espíritiu de conquista; vamos a lavar nuestra honra, a exigir garantías para lo futuro.
22 d'octubre de 1859
Leopoldo O'Donnell, aleshores President del Consell de Ministres.
► Eloy Martín Corrales [ed.], Marruecos y el colonialismo español [1859-1912], edicions Bellaterra, 2002, pag. 14.
قل لي علاش راك تفكّر راك معانا او راك وحيد ناس زاهية في البحر وأنتا... رايح بسرعة حتّى البعيد راه باين قلبك معمّر راه باين ما عندك ما تزيد الّي موالف المحاين من الصغر طول عمره ناره تقيد
koli àlach rak tfeker rak màana o rak ouaHid nass saHiya felbHar ou nta ghayes ou reht lebàiid ra bayen kelbek màamar ra bayen maàandek matzid li mwalef lem7ayen men sgher toul omro naro tkiid
Diga'm perquè ets aquí tot pensarós Ets amb nosaltres o estàs entotsolat? La gent deambulant pel mar i tu t'enfonses lluny enllà Ja es veu que tens el cor ple Ja es veu que no tens res més a dir Qui està acostumat a patir des de petit tota la seva vida la seva flama cremarà
خلّوني، خلّوني، خلّوني نبكي على رايي خلّوني، خلّوني، خلّوني نبكي على زهري
Deixeu-me estar, deixeu-me deixeu que plori per la meva sort deixeu-me estar, deixeu-me deixeu que plori per la meva sort
تشوف الناس كيفاش زاهيا تشوف الناس كيفاش تلعب تشوف السما كيفاش صافية وانت سماك مضبب كاين الّي ضحكت له الدنيا واعطاته بلا حساب كاين الّي كيما انت يبكي ويصبر علا الزدذاب
chouf nass kifach zahiya chouf nass kifach telàab chouf sma kifach safia ou nta samk mdebab kayn li dehkatlou deniya ou àatatou bla hssab kayn li ki ma nta kayebki ou yesber laàdab
Mira la gent com s'alegra mira la gent com juga mira el cel com n´és de clar i el teu cel tot enboirat Hi ha a qui la vida ha somrigut i li ha donat sense comptar Hi ha qui com tu plora i pren paciència amb la seva sofrença.
Hi havia una vegada, ja fa molt de temps, un comerciant qualsevol que quan era petit li va esdevenir un fet sorprenent, en sortir-li, un dia d'entre tants, un monstre, que li va dir que li faria realitat el desig que volgués. Així que li va demanar de tenir el poder d'entendre la llengua dels animals i els ocells. I el monstre li va fer realitat el desig a condició que mantingués en secret i no ho digués a ningú, ja que si ho deia a algú, li sortiria el mateix monstre i el mataria. I des d'aquell moment l'home entenia la llengua dels animals i els ocells.
Lo important és que aquest comerciant tenia bestiar i terres, i vivia al camp. I tenia un toro per llaurar, i un burro. Al vespre tornava el toro cansat a l'establia, i es trobava el burro dormint ben descansat,
سعاد ماسي - خلوني
قل لي علاش راك تفكّر
راك معانا او راك وحيد
ناس زاهية في البحر وأنتا...
رايح بسرعة حتّى البعيد
راه باين قلبك معمّر
راه باين ما عندك ما تزيد
الّي موالف المحاين من الصغر
طول عمره ناره تقيد